Guardiola Picó, J. (1897, p.65)

Disseny urbanísitic i higienisme: el barri de Benalúa.
La seva execució fou autònoma encara que después –el 18 de juny de 1897- s’anexionà al pla de l’Eixample.

La planificació del barri concorda amb el model de quadrícula de l'Eixample, encara que el disseny està millor resolt. Els carrers són ortogonals, i la seva amplària depén de l’orientació geogràfica (els ordenats de nord a sud en tenen 15 metres, i 10 els d’est a oest; els cantons tenen un xamfrà de 45º i 5 metres); aquest conformen illes rectangulars iguals (100 metres en direcció nord-sud i 40 en la perpendicular), amb un model únic de domicili, i així garantir l’economia de la seva construcció. Cada illa comptava 22 edificis i 44 habitages.
La ubicació del barri, allunyat del centre urbà, no pretén un canvi en el mode de vida dels seus habitants. La baixa densitat de població, la distribució dels habitages, l’orientació i la situació abans esmentada tenen un clar sentit higienista, imitant el model Anglés, pioner en la construcció de cases salubres per a la classe obrera:

Figueres Bushell, F. (1901, pp 15-16)

Guardiola tingué en compte els espais oberts, ventilats i asolellats, amb la finalitat d’eradicar el perill constant d’epidèmies i malalties que assolaven el nucli urbà. Cada edifici tenia dues plantes i dos estatges. Les cases mostraven dues façanes, una al carrer i l’altra al pati interior (cada casa tenia el seu pati). La marca d’aigua condueix a prendre mesures individuals, amb la construcció d’aljubs en cadascun dels celoberts: (Véase Viviendas Originales)

Figueres Bushell, F. (1901, pp 17)

La zona de relació comunal era la plaça pública, enjardinada, la qual neixia en substituir una illa d'edificis per un espai obert, seguint el model del "square" anglés. L'amplària dels carrers i la vegetació hi creada li donaven un caràcter únic en el conjunt urbanístic alacantí:

L'equipament urbà del barri era dels més complets de la ciutat. Comptava Benalúa amb il.luminació pública a gas, una línia de tramvies que el comunicava amb el centre urbà, església -projectada també per Guardiola- escoles, mercat, casino, teatre...

En l'actualitat a Benalúa li queden poques característiques d'allò que fou -tan sols l'estructura rectangular de les illes i arbres en alguns dels carrers-. La unitat arquitectònica de la queal gaudia el barri ha sigut reemplaçada per noves construccions que tripliquen l'alçària de les originals, cosa que condueix a una densitat poblacional que no té res a veure amb el projecte de Guardiola; l'arrelament entre els veïns ha desaparegut per complet, i els carrers són de domini exclusiu dels automòbils:

Figueres Bushell, F. (1901, pp 17)