Disseny urbanísitic i higienisme: el barri de Benalúa i Guardiola

lunes, 7 de enero de 2008


En el libro Higiene i salubritat en els municipis valencians (1813-1939) encuentro un interesantísmo artículo de Antoni Oliver i Jaén, del Archivo Municipal de Alicante, llamado "les propostes higienistes de José Guardiola Picó per a la ciutat d'Alacant" del que os extraigo más información sobre el barrio, mucha de ella ya conocida, pero con aspectos nuevos y jugosos descubrimientos. El artículo es mucho más extenso y os aconsejo que lo leais aquí.

Guardiola Picó, J. (1897, p.65)

Disseny urbanísitic i higienisme: el barri de Benalúa.
La seva execució fou autònoma encara que después –el 18 de juny de 1897- s’anexionà al pla de l’Eixample.

El terreny elegit per a la construcció del barri estava situat en el Pla dels Antigons, a l’oest de la ciutat. Amb un lleuger pendent i orientat al migjorn, els 152.826 m2 (tal vez 152.203 m2. Véase Comentarios) de superficie comprats a doña Patrocinio Vera, a don Benjamín Barrie i a altres propietaris en menor quantitat tenien una ubicació inmillorable.

El projecte fou emprés per la societat “Los Diez Amigos”, constituïda el 19 de gener de 1883 i integrada per membres de la burguesía local sota la presidencia de D. José Carlos de Aguilera y Aguilera, Marqués de Benalúa. El mateix Guardiola formà part d’aquesta societat, tot i que no des de l’inici. Una vegada aprovat el projecte per l’Ajuntament, les obres començaren el 7 de juliol de 1884. Después de diverses dificultats econòmiques i plets entre els socis fundadors i els posteriors accionistas, el 23 de novembre de 1895 s’acorda reduir el nombre de cases de les 208 previstes a les 160 ja edificades. Finalitzada la construcció del barri el 1896, la societat impulsora continuà l’activitat fins el 1922, any de la seva dissolució.

La planificació del barri concorda amb el model de quadrícula de l'Eixample, encara que el disseny està millor resolt. Els carrers són ortogonals, i la seva amplària depén de l’orientació geogràfica (els ordenats de nord a sud en tenen 15 metres, i 10 els d’est a oest; els cantons tenen un xamfrà de 45º i 5 metres); aquest conformen illes rectangulars iguals (100 metres en direcció nord-sud i 40 en la perpendicular), amb un model únic de domicili, i així garantir l’economia de la seva construcció. Cada illa comptava 22 edificis i 44 habitages.
La ubicació del barri, allunyat del centre urbà, no pretén un canvi en el mode de vida dels seus habitants. La baixa densitat de població, la distribució dels habitages, l’orientació i la situació abans esmentada tenen un clar sentit higienista, imitant el model Anglés, pioner en la construcció de cases salubres per a la classe obrera:

Figueres Bushell, F. (1901, pp 15-16)

Guardiola tingué en compte els espais oberts, ventilats i asolellats, amb la finalitat d’eradicar el perill constant d’epidèmies i malalties que assolaven el nucli urbà. Cada edifici tenia dues plantes i dos estatges. Les cases mostraven dues façanes, una al carrer i l’altra al pati interior (cada casa tenia el seu pati). La marca d’aigua condueix a prendre mesures individuals, amb la construcció d’aljubs en cadascun dels celoberts: (Véase Viviendas Originales)

Figueres Bushell, F. (1901, pp 17)


La zona de relació comunal era la plaça pública, enjardinada, la qual neixia en substituir una illa d'edificis per un espai obert, seguint el model del "square" anglés. L'amplària dels carrers i la vegetació hi creada li donaven un caràcter únic en el conjunt urbanístic alacantí:

L'equipament urbà del barri era dels més complets de la ciutat. Comptava Benalúa amb il.luminació pública a gas, una línia de tramvies que el comunicava amb el centre urbà, església -projectada també per Guardiola- escoles, mercat, casino, teatre...

En l'actualitat a Benalúa li queden poques característiques d'allò que fou -tan sols l'estructura rectangular de les illes i arbres en alguns dels carrers-. La unitat arquitectònica de la queal gaudia el barri ha sigut reemplaçada per noves construccions que tripliquen l'alçària de les originals, cosa que condueix a una densitat poblacional que no té res a veure amb el projecte de Guardiola; l'arrelament entre els veïns ha desaparegut per complet, i els carrers són de domini exclusiu dels automòbils:

Figueres Bushell, F. (1901, pp 17)

Enviar este artículo por email Etiquetas: , ,

2 comentarios:

eRNeS dijo...

Es curioso, porque habitualmente se habla de 152.203 m2 de extensión comprados a B. Barrie, Patrocinio Vera y demás. Es la primera publicación en la que veo que modifican este dato, en el resto de publicaciones siempre se cita 152.203m2, que es la cifra que yo, por ahora, considero de mayor validez.

ernes dijo...

Francisco Figueres Bushell, como sabréis, es el padre de nuestro ciego favorito, Figueras Pacheco

Escribir comentario con antiguo editor.
Volver arriba