La substitució lingüística al barri de Benalua

sábado, 17 de noviembre de 2007

El nostre amic i lector Carlos Salinas, ens convida a recuperar el valencià , ja que va ser un patrimoni no tangible i important en Benalua; ens diu: "enriquiria rescatar en tant que siga possible la seua tradició oral i escrita d'aquells anys i incloure el valencià, la seua actualitat, en la pàgina..." Estimat Carlos, crec que tens raó, i encara que no sóc valenciàparlant, és la llengua de la meua terreta i la que va ser del meu barri. Mereix un apartat. Anem-hi. He trobat informació sobre la la substitució per part del castellà. És un bon material i podem parlar d'això.

La substitució (al barri de Benalua) es va produir als anys 10 del segle XX:

El centre antic d'Alacant (barri de Santa Creu) i l'oest de la perifèria urbana (barris de Benalua i Sant Blai), a una banda i altra del centre modern, són les primeres zones on s'escampa, en el seu descens social, la interrupció de la transmissió intergeneracional del català (vegeu Fig. 3). El darrer decenni que hem considerat como a final d'aquest procés per al centre modern (1910-1920) és el primer decenni castellanitzador en aquests barris. Això és, quan comencen a minvar els casos d'individus castellanitzats per primer cop entre les classes altes, és quan sorgeixen els primers casos entre les classes baixes d'aquesta zona pròxima al centre urbà modern.


Els casos que hem recollit de castellanitzación primerenca al centre antic i la perifèria oest (entre 1911 i 1919) són perfectament reversibles i corresponen a parlants que han readquirit el català com a primera llengua. En canvi, a partir de 1920, els individus que són pujats en castellà ja mostren un català com a llengua secundària, fet que palesa una ràpida generalització del fenomen. En els anys 30, seguint aqueta tònica, els infants educats en català ja constitueixen una minoria. A la vista d'aquesta cronologia, es desprèn que el procé té un desenvolupament molt més accelerat que al centre modern.

FONT: Montoya Abat, Brauli, LA DIFUSIÓ SOCIAL DE LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA A LA CIUTAT D'ALACANT. ASSAIG D'UNA CRONOLOGIA.

Enviar este artículo por email Etiquetas: , ,

6 comentarios:

Ernesto Martín Martínez dijo...

El tiempo que hará que no escribía en valenciano...

Ernesto Martín Martínez dijo...

Por cierto, le decía a Carlos, que el otro día (no hace más de una semana) fui a la CAM de Aguilera (la que está frente al JJ, no hay pérdida) escuché atender a los clientes en valenciano. Me sorprendió, porque pensaba que en Benalúa se había perdido del todo, tendré que prestar más atención en el mercadillo, y sobre todo:
- El CEIP Benalúa es un colegio tiene un programa PEV o PIL, que no recuerdo bien. (PEV= Programa de Ensenyament en Valencià. PIL = Programa de Incorporació Progressiva)

Ernesto Martín Martínez dijo...

Fallo mío, rectifico:

PIP: Programa de Incorporació Progressiva
PIL: Programa de Inmersió Lingüística

Rubén Bodewig dijo...

Guau!! realmente uno aquí nunca sabe cuándo se acaba lo que se puede hablar sobre el barrio!! yo sólo he oído hablar en valenciano a los vendedores de los pueblos que vienen al mercadillo y a alguien de lejos cuando he pasado junto a la hoguera o la barraca...

Anónimo dijo...

Salgo del armario, jejeje: hablo valenciano y he vivido siempre en Benalúa. Claro que mis padres son de un pueblo y llegaron a Alicante en los 80. Yo he escuchado a muy poca gente hablar en valenciano en el barrio. Por lo general gente mayor, en ocasiones abuelos de amigos o vecinos. Y siempre he visto con mucha tristeza que muchos de ellos renunciaran a educar a sus hijos en su propia lengua. Qué país tan complicado tenemos.

Ernesto Martín Martínez dijo...

Jajajajajaja Ese Diegooooooo! ¡Por fin alguien que puedan normalizar el bilingüísmo en la web!
La labor del CEIPBenalúa es encomiable en el Plan de Normalización Lingüística del Valenciano, "la lengua interrumpida".Yo soy castellanohablante, pero tengo mucho que agradecer a Son Goku en cuanto a mis conocimientos del valenciano!

Escribir comentario con antiguo editor.
Volver arriba